EAU D'AVIRAN
Són quarts de vuit. El dia està clar i el vent bufa fort.
–Sortim de casa mitja hora tard, com sempre! Coneixes la dita?
–Quina germà? –diu el nuvi baixant les escales de casa.
–Qui matina fa farina! –tots dos caminen cap al cotxe corrents.
–No pateixis!, que de bon matí no hi ha gaires cotxes a la carretera. I tu, coneixes aquesta altra?: Per més que corris no aplegaràs més aviat!
–Portes els anells?
–Sí… els porto, però…, estigues tranquil que sóc jo qui es casa –mentre parla ho comprova tocant-se les butxaques exteriors de l’armilla abans d’entrar al cotxe, tractant de mantenir l'equilibri enmig de les ràfegues de vent que augment per moments.
Cinc minuts després d’agafar la carretera, es troben amb la núvia i altres convidats que fan caravana darrere una camioneta plena de gallines que deixa anar restes impurs que es colen per les finestres obertes dels cotxes.
–Sort de la camioneta; si no la núvia ja estaria a l’església esperant-te.
–Sort de la camioneta…!?, que no sents la pudor!? Que no veus la porqueria que entra per la finestra? Tanca-la! –diu el nuvi mentre fa un avançament creuant la línia contínua.
–Què fas! –li diu cridant, com volen dir: “Què fas imprudent, tanca la teva finestra que ens està entrant tota la porqueria i no corris tant!”.
–Comprendràs que no podíem arribar fent pudor de gallinassa –diu el nuvi– "Ja és massa tard, la pudor de merda ja és aquí”, pensen tots dos impregnats, i se’n riuen, de la situació.
–Que no sentiu aquesta pudor, o sóc jo l’única que s’ha rentat avui el nas? –aquest i altres comentaris es fan a l’església en el moment en què passa el nuvi.
Tothom està d’acord amb el suggeriment del Mossèn de celebrar el casament amb la porta de la parròquia oberta.
–Per més que corris,… Eau d’Aviram!, –digué el germà, amb accent francès, per endolcir la situació.
Els més joves riuen amb la mà al nas, els adults s’aguanten. N’hi ha més d’un que surt de l’església…
Ara, se sent una pudor escandalosa, tothom es gira cap a la porta tapant-se la boca i el nas per protegir-se de les partícules que volen per tot arreu. Es tracta de la núvia i el vent que l’acompanya que porten aquesta brutícia pudent, que ho abastant tot… La força del vent fa que les portes de la parròquia es tanquin de cop. Tots els feligresos moren ofegats per la brutícia.
–Són quarts de vuit!, –mira el cel per comprovar que el dia està clar i les fulles dels arbres no es mouen gens ni mica– Sortim de casa mitja hora tard, com sempre! Coneixes la dita?
–Quina germà? –diu el nuvi.
–Si et cases i no fa vent, tot anirà bé!
–Què vols dir?
–Re, no em facis cas…, només… és que…, estic una mica nerviós.
