PODEN SER MORTALS
El cel era blau-roig, feia fred, però el sol prometia un dia d'estiu esplèndid, que en aquest moment s'alçava damunt dels arbres, i la vall florida de saücs feia una forta olor de perfum agressiu, fruïts de les quals, a principis de setembre, en Joan Torrella farà una boníssima melmelada: sense res de sucre i sense la pell, i no gaire passada, però tampoc tipus compota, sinó, més bé, com una mena de gelatina amb grums petitíssims; si hi hagués en quantitat d'aquestes drupes arrodonides, negres i violetes, podríem destil·lar-ne una part, per assaborir les nits fredes d’hivern i per calmar la inflamació de la mucosa del nas; en ser una fruita delicada, el seu període de maduració és breu, molt breu, súper breu, si les deixes passar només un dia, els ocells se'ls mengen, fins i tot ells saben que els fruits madurs són una delícia; ara que penso, si hi afegim la pell, en podrien fer una mica de vinagre, per utilitzar-lo com a desinfectant; s'ha d'anar amb compte perquè, fins i tot per a un bon “saüquer”, els fruits poden ser mortals, si no són madurs… és clar!, anava pensant en Joan Torrella de camí a casa.
Al mes d'octubre, Joan Torrella, de la Vall d'en Bas, va enverinar dues germanes bessones, solteres, de cinquanta i pocs, que vivien a la muntanya. El dia del seu aniversari, en Joan els va regalar un pastís de saüc. Les bessones agraïdes van improvisar una festa. En Joan no va tastar el pastís, però no se'n va estar del ponx calent de saüc que les germanes li havien preparat.
L'endemà els van trobar morts, despullats, amb la boca de color violeta fosc.
L'endemà els van trobar morts, despullats, amb la boca de color violeta fosc.
